Crida del Congrés dels Pobles 3 de març 1996

El 3 de març de 1966, tretze Ciutadans del Món de reputació mundial llançaven una crida a favor de la ciutadania mundial.

Des de llavors, milers d'homes i de dones, conscients de les seves responsabilitats pel que fa a la comunitat mundial i el llegat de les generacions futures, han decidit proclamar-se ciutadans o ciutadanes del món registrant-se com a tals. D'aquesta manera, han obtingut el seu reconeixement com a membres d'aquesta comunitat i han contribuït, fins al moment, en els nou escrutinis transnacionals que s'han celebrat per a l'elecció de divuit delegats al Congrés dels Pobles: prefiguració d'un Parlament Mundial.

Avui dia,

mentre la interdependència dels pobles del món és admesa;

mentre el caràcter transnacional dels desafiaments i de les amenaces que pesen sobre la humanitat està reconegut;

mentre les instàncies de l'ONU, a falta de poders de coerció, romanen impotents davant dels conflictes multiformes dels quals se'n deriven els conflictes ètnics;

mentre la sobirania nacional ja no és un tabú;

amb motiu de la convocatòria de les desenes eleccions al Congrés dels Pobles:

Denunciem la cursa vers l'hegemonia sempre activa dels Estats-Nacions en detriment de les poblacions.

Acusem els Estats d'afavorir una globalització salvatge, en què regna la llei de la jungla; de predicar -sota el pretext del liberalisme- la competitivitat sense fre: factors d'exclusió i de marginalitat, tant per als individus sempre més nombrosos en el si de les societats anomenades "desenvolupades", com per als països en vies de desenvolupament.

Demanem que siguin presos en consideració els passos endavant sortits de les diverses grans Conferències Mundials organitzades sobre la població, el medi ambient, el desenvolupament, les dones..., testimonis tots de l'emergència d'una opinió pública mundial. I demanem també, en conseqüència, que les declaracions de bones intencions que n'emanen no continuïn sent lletra morta.

Exhortem els Estats-Nacions a transferir una part de la seva sobirania en benefici d'institucions supranacionals mundials democràticament escollides, les quals, dotades de poders limitats però efectius, estarien en condicions de treballar a favor de la solidaritat entre els pobles del món i d'establir lleis que els siguin comunes.